Forever and ever, amen

Avui és diumenge i hem d'anar a missa, una missa diferent del que estem acostumats, en aquesta hi canten gospel. A Harlem hi ha esglésies gairebé a cada cantonada, però nosaltres hem escollit el The Greater Refuge Temple. Però... Ep! I l'esmorzar? De camí cap al metro ens aturem al mundialment conegut Smith's (quins records, eh família?)




Ara si, son gairebé les 10 i ens hem d'espavilar si volem agafar lloc.




Ara feu cua aquí i ara allà, però al final hem entrat. Han situat a tots els turistes al primer pis i... Ostres! Si aquest és de Mataró! Just assegut darrera nostre, i ja ho diuen que el món és un mocador...

Hem passat una estona divertida, per aquesta gent aquest ritual es converteix en una festassa i es vesteixen amb les millors gales i a quina més estrambòtica. Avui l'escenari estava ocupat per homes, tots uniformats com si haguessin sortit del mateix motlle i les primeres files de platea eren de dones, amb roba blanca de cap a peus ja que avui era el seu dia, segons ens han explicat.

Com ja ens ha passat les anteriors vegades, fan posar dretes a les persones que els visiten per primera vegada i els donen la benvinguda (el primer cop, fins i tot feien cua per donar-nos la mà!)

A la tarda ens hem apropat al 9/11 Memorial (que en JC us explicarà en que consisteix) per visitar el Museu. Un lloc on hi van morir milers de persones només perquè un grup de tarats van decidir el seu destí. Alguns, com els que es troben darrera aquest mural, segueixen encara sense identificar.




Les seves històries et posen la pell de gallina, et fan pensar una bona estona, i és que s'han d'aprofitar tots els moments ja que en un instant et pot canviar la vida completament...

Tinc una imatge guardada de fa molt de temps i que m'ajuda a resumir tot el que va passar aquell 11 de setembre de 2001. És de després de caure les torres, quan es buscaven supervivents enmig del caos:




I és que encara que estiguessim a més de 6.000km o no haguessim visitat mai la ciutat qui no recorda què estava fent aquell día? I qui no va deixar de fer-ho per enganxar-se a la tele?

Bé, deixem-nos de melancolismes que toca anar a dormir. La visita al museu ha durat massa i ens hem tornat a quedar sense veure la posta de sol al Top of The Rock.

Abans d'acomiadar-nos us deixo una fotografía de l'icona de Nova York, avui il.luminat amb els colors verd, blau i groc en honor a la final de tennis que es juga aquest cap de setmana




Bona nit i fins demà!

Ingrid