City of New Orleans

Despertar-se amb l'esmorzar al llit és un bon començament per avui, a veure si això ens ajuda a veure la ciutat amb més bons ulls que ahir.







Després d'una dutxa ben relaxant sortim en direcció al riu a dos carrers de l'hotel. Quina calor més enganxifosa!







Millor que ens refugiem del sol al French Market, un mercat fundat al 1791, el més antic del seu tipus als Estats Units. Antigament era l'únic lloc al barri francès on es podía vendre carn. Avui en día s'hi pot trobar de tot, però no m'acabo d'acostumar a les figures per fer vudú com aquesta que va dins d'una preciosa caixa







O les que es poden comprar "a granel".
Atenció amb el regal de noces que hi ha a la dreta de la imatge:







Per recuperar-nos de la calor sufocant ens asseiem al Cafe Du Monde, obert 24 hores i on serveixen els típics "Beignets", unes pastes semblants als bunyols cobertes de sucre que estan de mort. Al costat, un trompetista ens acompanya amb les seves melodíes.







A Nova Orleans se celebra el Mardi Gras a finals d'hivern durant les dues setmanes que duren els Carnavals, fent la celebració més important el dia abans del Dimecres de Cendra, inici de la Quaresma. Cada any s'incrementen les desfilades (al 2013 n'hi va haver fins a 53).
Cada grup de carrossa, anomenats "Krewes" escullen anualment el tema de la seva desfilada i així les seves carrosses son sempre noves. Els membres dels Krewes compren els obsequis que es tiraran al públic durant la desfilada, normalment collarets. Entre tot, poden arribar a gastar-se entre 6.000 i 10.000$ les més senzilles.

Els qui em coneixeu millor sabreu de la meva afició a les Belles Arts. Doncs bé, al Mardi Grass World és on es fabriquen i s'emmagatzema tot el material i... Es pot visitar! I fer fotos! I vídeos! I passejar a la teva bola quan s'ha acabat el tour!







Ens ensenyen el procés de fabricació de les figures en un tour guiat pels tallers.



I ens podem disfressar de Krewes. Jejeje, heu vist al rei de la casa?













Les figures estan fetes algunes de fibra de vidre i d'altres amb plaques d'escuma de poliestirè que s'uneixen entre si per esculpir-les amb ganivets, cutters, paper de vidre i d'altres. Després es cobreixen de paper maché i es pinten a mà (any rere any es poden seguir utilitzant parcial o totalment fent que algunes tinguin fins a 40 anys d'antiguitat).













Puah! Quina feina més agraïda!

Aquestes ja estan llestes per la desfilada de l'any que vé:















Les carrosses son construïdes amb base d'acer i recobertes amb fusta on s'hi adhereixen els motius del tema proposat (aquí es fabriquen fins a 300 carrosses cada any).













Fora de la zona turística hi ha el Garden District, el barri més selecte de Nova Orleans. Magazine Street és el carrer principal amb les botigues i restaurants i d'allà en surten els residencials. Toma peazo de cases que tenen aquesta gent!

Embobats davant d'una d'elles se'ns apropa un senyor que passeja el seu gos i que, com molt gent, ens pregunta d'on som. També si hem vist la pel.lícula de Benjamin Button, que s'ha gravat allà (ja tenim deures per la tornada) i que a la casa de la cantonada hi viu Sandra Bullock.

És aquesta. Hi ha llum però no ens atrevim a trucar...
"Is Ms. Bullock at home? Can I take you a picture with the xumet of the mostbeautifulkidontheworld?"






El nostre guía també ens informa que la del carrer següent és la de John Goodman, i que la seva dona té una botiga infantil a Magazine Street. Vols dir que li cal treballar?







Fins fa poc, Nicolas Cage també hi tenía una propietat, però la va haver de vendre perquè pagava massa impostos. Pobre...

Avui ens hem reconciliat amb la ciutat, però segueixo pensant que té una olor (mala olor) característica i que tampoc caldría tornar-hi.

Bourbon Street de nit és molt millor que de día; avui sí que és la ciutat del jazz!







No sé si per la proximitat a les dates de Halloween o perquè a Nova Orleans son així, però decoren uns balcons per cagar-se de por.







I fins aquí la crònica de NOLA, demà emprendrem el camí cap a Texas!

Bona nit i fins demà!

Ingrid