American voices

Caminada de la òstia per esmorzar al Elliston Place Soda Shop, el restaurant de Nashville que fa més temps que segueix al lloc original (75 anys).
Resultat: a partir de les 10:30 ja no servim esmorzars.
Grrrrrrr...







De segon tenim el The Great Escape, una botiga de discs recomanada per la Paqui.
Resultat: ha tancat i s'ha traslladat a l'altra punta de la ciutat.
Grrrrrrr...

De camí, jo segueixo amb les meves esglésies. És curiós que a casa nostra no els faig ni cas i aquí sempre que en veig una em paro a mirar-la i fotografiar-la. Aquestes són més de ciutat i prefereixo les rurals però aquí el contrast amb la resta d'edificis és més marcat.













Millor tornem cap a Broadway Street on ens queda per visitar el Country Music Hall of Fame, un museu que documenta l'història de la música country amb imatges, vídeos i objectes cedits pels propis protagonistes.







La de la dreta és la primera guitarra elèctrica del nostre amic Brad Paisley (ja veieu a la foto que en el seu cas els anys milloren l'espècie).







George Jones es pensava retirar dels escenaris amb un gran concert el 22 de novembre de 2013 i va enviar cartes als seus companys de professió perquè hi anessin a col.laborar amb alguna cançó.
Aquesta és la que anava dirigida a Alan Jackson.







Malauradament va morir uns mesos abans, però van utilitzar la data per organitzar-li un concert homenatge. Aquesta és la guitarra que van signar tots els presents.







Sortint del museu hem tornat a Broadway Street i hem entrat a dinar a Robert's, un local on hi toca un noi que sembla sortit de la pel.lícula Forrest Gump i on també hi venen botes.













Una cosa que tenen aquí molt assumida és que per demanar begudes alcoholiques o per entrar en determinats locals has d'ensenyar el DNI. I ho ha de fer absolutament tothom, per molt iaio que siguis.
Amb el que em costa que me'l ensenyin a la feina sense rondinar!

Ahir vam compartir la taula de dinar amb una família de Chicago que ens saludava molt animadament cada vegada que ens trobavem als locals de música en viu i avui hem sopat amb un senyor de NY que viu a Florida i que va estar a Bcn fa 6 anys. Encara porta les fotos al mòbil perquè diu que li va agradar molt la ciutat (com no li ha d'agradar!)
En JC pensa que ens ha dit que es diu John i jo que es diu Andrew, ja veieu quina memòria!

Aquesta és la foto amb en John Andrew, que quan s'ha aixecat de la cadira he flipat de lo alt que era!






Això és el The Bluebird Café. M'ha fet gràcia veure el que surt a les pelis de la nit dels micros oberts, on la gent amateur s'apunta per sortir a cantar una cançó. Hi hem vist un noi que ha conduït 8 hores per arribar, dues noies de Londres, una senyora cega (la de rosa)... alguns amb més encert que d'altres però tots amb ganes de triomfar, i és que el lema d'aquest local és "tot va començar amb una cançó". Qui sap qui et pot estar escoltant, igual avui és el teu día de sort!

A 2/4 de 10 és l'hora dels professionals. Avui, Mike Henderson Band, un grup que toca blues i que ho fa d'allò més bé. Podreu veure el vídeo al post d'en JC.













Avui el día ha estat llarg i demà... millor ho llegiu vosaltres...

Bona nit i fins demà!

Ingrid