Avui comencem pel Millennium Park, però abans hem d'agafar forces...
Ara si, ja podem arrencar el dia!
El Millennium Park és com un museu a l'aire lliure.
La primera parada és la The Crown Fountain, dissenyada per l'escultor català Jaume Plensa (i és que de catalans n'hi ha a tot arreu!). És una font amb dues torres de blocs de vidre situades una davant de l'altra i que projecten fotografíes d'habitants de Chicago que, de tant en tant, escupen aigua per la boca.
Millor ho veieu:
Al nivell superior ens trobem la Boeing Gallery, una galería a l'aire lliure amb exposicions itinerants. Aquesta, també de Jaume Plensa representa 3 figures de dona realitzades en acer les quals només es veuen correctament des d'un àngle determinat.
Resultant d'un concurs de disseny, The Cloud Gate (o la mongeta, col.loquialment coneguda) és una escultura d'acer el.líptica enorme que actua com a mirall gegant i corvat.
Aquí, amb el meu company inseparable de viatge:
El Jay Pritzker Pavilion és un espai obert on s'organitzen concerts i festes. L'escenari s'emmarca amb unes cintes d'acer inoxidable i d'ell en surt un enreixat de tubs que cobreix tot el recinte.
Sortint d'aquí, l'original BP Bridge enllaça el Millennium Park amb el Maggie Daley Park que encara està en construcció.
I ara agafarem la Magnificent Mile que comença passat el Dusable Bridge, un pont que l'uneix amb el centre.
La Magnificent Mile podríem dir que és la 5ª Avinguda de NY però a Chicago. Hi ha les botigues més exclusives i el restaurant de Michael Jordan amb uns preus prohibitius (Carol, t'hem reservat taula per quan vulguis)
Ens ha sobtat que a la majoría d'edificis oficials hi hagi aquestes indicacions a la porta. Fa com cosa, no?
Tot passejant hem arribat al final de la Magnificent Mile, a l'edifici John Hancock on hi ha un observatori a la part superior i cap allà que anem!
A Chicago s'uneixen 4 estats i en un día clar es poden veure tots des d'aquí a dalt. Avui el cel està gris i lleig però li dona una mica de misteri als edificis que es perden en la boira...
Aquest edifici té una atracció turística que consisteix en una finestra que s'inclina lentament separant-se de la façana per la part superior. Com a bons turistes hem comprat el tiquet per provar-la, però com a bons catalans no hem pagat els 25$ de les fotos i les hem agafat de la web.
*Per veure l'inclinació, poseu la foto de manera que us quedi la paret de l'edifici en vertical, sinó no es veu un xurro.
La vista de nit és encara millor que la de día.
Elnenmésguapodelmón també ha estat aquí!
Son les 9 del vespre, ara caminata cap a casa amb parada a comprar un iogurt per sopar (si hagués pensat que faríem la foto hauría posat les fruitetes i els toppings saludables a la part de dalt!)
Ja cremat el que m'he menjat, arribem a l'apartament. Pijo, pijo. Aquest és el camí cap als ascensors.
Bona nit i fins demà!
Ingrid
Uns "pijos" com vosaltres no podeu anar als Michael Jordan's Restaurant i sí a un apartament "pijo"?, em sembla que no sou tan "pijos", hehehehe.
ResponderEliminarEstà bé això de que us facin fotos i les pengin al web per poder-les agafar sense pagar.
El nen més maco del món i jo tinc a Cabacés les nenes més maques del món, hihihihi, a veure quina passió pot més, si la de tieta o la de l'avi.
Apa, una abraçada i fins demà. Ep, Chicago molt bonic
Ohhhhhhhhh Es que en Michael Jordan no sap posar preus al menú... tindré que anar jo i dir-li quatre coses... jejejej
ResponderEliminarNo l'he comentat al JC però la faba o mongeta aquella es espectacular igual que les escultures al mig del carrer.
La veritat és que no m'imaginava així Chicago... sembla molt xula la ciutat.
El teme de les pistoles a la porta... uffff impressiona sí... igual que l'alçada de l'edifici... arrhhhhh jo no sé si m'hagués apropat :)) Veig que en Marc sí... jejejej. (queden molt xules les fotos que feu amb el xumet).
I l'apartament... JAJAJAJAJ ES IGUAL QUE A LES PELIS!!! Ara heu de fer la foto al porter :)))
Molts petonets
Carol