miércoles, 17 de septiembre de 2014

Chicago on my mind

Aquest matí fa un sol radiant, ja començavem a dubtar de la seva existència. Res millor que aprofitar l'ocasió per pujar a la Willis Tower (antigament coneguda com la Torre Sears perquè hi teníen les oficines de la cadena)




Des del pis 103 es poden veure unes vistes espectaculars del llac i tota la costa.




També hi ha el The Ledge, uns balcons de vidre que sobresurten 120cm de la façana i que impressionen força al moment de donar el pas cap a fora.




Ens hem tornat a negar a pagar els 25$ però hem agafat les imatges de la web (amb marca d'aigua però què hi farem!)










Després de dinar (Carol, la foto al post d'en JC) hem baixat cap al Grant Park, situat a continuació del Millenium Park.

En aquest punt hi comença la Ruta 66, eix principal del viatge de l'any passat i que acaba a Los Angeles on també hi ha un cartell com aquest.




És curiosa la manera d'aparcar als carrers ja que s'utilitza el segon carril deixant el primer per bicicletes i d'aquesta manera queden més protegides.




Com us explicava, el Grant Park és un parc enorme amb una font, la Buckingham Fountain, que segons diuen és una de les més grans del món. A cada hora hi fan espectacles de llum i música que no tenen ni punt de comparació amb les de Montjuïc.




Al final del parc, des de l'Adler Planetarium és des d'on es pot veure millor l'skyline de Chicago. El sol ja s'ha posat i comencen a il.luminar-se les finestres dels edificis. Ens criden l'atenció les lletres CPD que tenen un parell d'ells i el NEVER FORGET d'un altre.




No hi podía faltar...




Tot i no ser una ciutat tan bulliciosa com Nova York, el sentiment de màgia que desprèn veure-la des de la llunyanía no es pot explicar, s'ha de sentir.




El detall de les paraules escrites en els edificis en solidaritat amb els seus companys de país, fa que encara es noti més la distància de com ens comportem nosaltres entre nosaltres mateixos.

És tard i tenim gana, tot passejant cap a l'apartament tornem a passar per la Buckingham Fountain i té l'espectacle funcionant. Veieu el que us deia que no n'hi ha per tant?

YouTube Video


També parem a la Cloud Gate que seeeeempre hi té gent al voltant.
Els salts no són la meva especialitat però ganes si que hi poso:




I seguim cap a casa. Parem a comprar uns platans per sopar al 7-eleven i... no m'ho puc creure! Hi tenen un caixer automàtic a dins, allà, entre el passadís de les begudes i el de les galetes! Aquests Americans són la pera...




Ara si, bona nit i fins demà!

Ingrid




3 comentarios:

  1. Ho torno a repetir... no m'aproparia al balcó... QUINA POR....

    Una ciutat molt maca la veritat o almenys és el que mostreu amb els posts... Els jardins, els edificis, l'encant del metro... M'ha agradat molt sobretot els vostres menjars.... jajajajaj M'encanta quan mostreu a la càmara el vostre menjar... jajajajajajajaj

    I respecte a les fonts... tota la veritat... millor les de MontjuIc.

    Seguiu disfrutant molt

    Un petó

    Carol

    ResponderEliminar
  2. Ostres, ostres, ostres, i jo que empensava que el terre de vidre de la Calgary Tower feia "yuyu" i només tè uns 130 metres d'alçada, hehehehe.

    Ep, les fonts de Montjuïc són més modernes, la de Chicago és del 1927 i la de Montjuïc del 1929, les solucions i millores tecnològiques segur que eren molt millors, hihihi.

    Les vistes de Chicago i el llac, tant de dia com de nit, molt maques.

    Ingrid, aquí també teníem caixers automàtics a botigues, però vam estirar molt més el braç que la màniga i els varen haver de treure tots.

    Apa, a descansar i fins demà.

    ResponderEliminar
  3. Hola,aunque no os comente nada que sepáis que os veo y leo cada día y por supuesto que me encanta lo que veo,un beso para
    Los dos ahhhhh y no comáis tanta lechuga y verdura que no es buena para la salud.

    Esperanza

    ResponderEliminar

Selecciona "Comentar como:ANÓNIMO" I POSA EL TEU NOM AL COMENTARI
¡Selecciona "Comentar como:ANÓNIMO" Y PON TU NOMBRE EN EL COMENTARIO!