miércoles, 10 de septiembre de 2014

Hey, good lookin'

Son les 5:00h i sona el maleït despertador. Si m'acabo de posar al llit! Bufffff... Quina son...
Avui anirem en tren a Washington DC, tenim entrades pel concert de Willie Nelson i després agafarem un bus de tornada a NY.

El tren surt a les 5:30h i en poc més de 3 hores serem a la Capital dels Estats Units.

Algú em pot explicar perquè els trens tenen l'aire fred a tot drap? Se'm han congelat fins i tot les neurones!
Aquí teniu el tren-nevera que ens ha portat:










Avui el dia està gris, molt gris, espero que s'aguanti perquè la tornada serà taaaard a la nit.

Passem per davant del Capitoli, on s'hi troben les dues càmeres del Congrés dels Estats Units. L'ala nord correspon al Senat i la sud a la càmera dels Representants, però això, de fet, ens és bastant igual...










Per si de cas el temps empitjora ens refugiem al Smithsonian National Air Space Museum, un museu amb entrada gratuïta que repassa l'història de l'aeronàutica des dels seus inicis amb globus aerostàtics fins les actuals exploracions espacials.










La quantitat d'avionetes, coets i objectes voladors és impressionant.










Aquí podeu veure una rèplica del Curiosity, actualment passejant pel Planeta Mart.










No he posat moltes selfies, oi? Doncs aquí en teniu una amb el Washington Memorial de fons, un obelisc de 170m d'alçada situat aproximadament entre el Capitol i el Lincoln Memorial (al que no hem arribat)










Seguim caminant i... Sabeu què és això? Segur que l'heu vist moltes vegades al TN...










Doncs si, és la White House, estic segura de que tots ho heu endevinat! La residència oficial de l'Obama (el qual ens sembla haver vist sortint de l'arxiu Nacional en un dispositiu policial impressionant fotografiat, com no, per en JC)

I aquí a sota, una manera ben peculiar de manifestar-se a la part posterior de la Casa Blanca.



La veritat és que el tío era tot un espectacle. Això si, amb el dit del mig de la mà sempre aixecat.

Les 5 de la tarda i els peus ja no ens acompanyen. Què faríem sense els Starbucks on poder reposar i comunicar-nos amb els nostres?










Ara si, amb les piles una mica més carregades ens dirigim cap al 9:30 Club.

Willie Nelson, de 81 anys, és tot un referent dins la música country. Va tenir el seu màxim moment de fama als anys setanta, però encara és una icona dins d'aquest estil.
Ha guanyat, entre altres, diversos premis Grammy.
Haig de confessar que no m'acaba d'agradar massa el seu estil, però ja que tenim la possibilitat, s'ha de veure e intentaré canviar d'opinió.

El teloner resulta ser el seu fill, en Lukas, un noi de 33 anys que ho fa de meravella (fins i tot toca la guitarra amb les dents...)
Us poso un vídeo perquè el veieu, però segur que al Youtube en trobeu algun de millor encara que no sigui nostre.



És el moment d'en Willie, estem a bon lloc, segona fila, tot i que en Lukas forma part de la banda i canta alguna cançó amb el seu pare.
Us deixo un sol vídeo perquè ocupa molt i no vull saturar l'espai:



M'ha agradat més del que pensava, suposo que el directe, la ubicació i el que ha passat durant el concert (i que us explicarà en JC) hi han ajudat. De totes maneres, seguiré sense incloure'l a l'Spotify.

P.D. Papi, ja veus que segueix amb la mateixa guitarra destrossada...










I cap a NY que hi falta gent! 4 hores i 1/2 d'autobús i son les 6 del matí que ens posem al llit. Quin día més llarg!

Bona nit i fins demà!
Us he dit que ens encanta comprovar que ens seguiu i comenteu?

Ingrid


6 comentarios:

  1. Ostres quina son, hehehe, i jo que us fotia bronca per no haver escrit res, suposo que avui només haureu sortit de tarda/nit.
    Bona pallissa per anar a un concert, es nota que sou joves, hihihi

    ResponderEliminar
  2. Hola guapos!!!!

    El tren nevera conserva el fred així que NO M'ESTRANYA QUE ESTIGUESSIS CONGELADA... jejejejeje

    La casa blanca impressionant i sempre hi ha personatges que donen la nota.... creus que l'Obama estaria veient per la finestra aquest home? jajajajajaja

    El museu de l'aeronàtica ha sortit en alguna que altre peli però per les fotos deu ser xulíssim :))

    I el concert... home... aquest home és un icone de la música country però... ja se li veu cansat no??? o pel vídeo és la sensació que m'ha donat... (Per cert... el fill és bastant guapeton... jejejej)

    Oleeeeeeee Ara a descansar que teniu que viure el dia 11 de setembre a NY.

    Un petonet guapa

    Carol

    ResponderEliminar
  3. Hola guapissima!!! Gracies pels videos del concert,l,armonica es bonissima en el hey good loockin'.
    Veig que no és de la teva devoció però si vulguessiu a Nashville hi ha el museu. Ja li vaig explicar al jc,nosaltres no vam anar,era tard. Mil gràcies per compartir.
    Paqui GiP

    ResponderEliminar
  4. Hola parelleta,sóc l Mònica,la vostra pastissera preferida!!!
    Ja veig q us ho passeu teta,las fotos són molt xules i em les vostres explicacions encara més.
    Molts petons i espero q us arribi aquest comentari,ja sabeu q aixó no ho dominu massa.
    Molts petons!!!

    ResponderEliminar
  5. Hola parelleta,sóc l Mònica,la vostra pastissera preferida!!!
    Ja veig q us ho passeu teta,las fotos són molt xules i em les vostres explicacions encara més.
    Molts petons i espero q us arribi aquest comentari,ja sabeu q aixó no ho dominu massa.
    Molts petons!!!

    ResponderEliminar
  6. Quina pallissa aquest dia, dormir poc, tren-nevera, concert (drets?), bus...
    Mooooolt bo el W.Nelson i, Ingrid, tal com et vaig dir, amb la seva guitarra foradada degut al desgast de tants anys als escenaris d'aquest gran music. No entenc com li sona tant bé, en un vídeo que tinc d'un concert es pot apreciar això.
    Bé, bé, seguiu gaudint d'aquest viatge.
    Els papis.

    ResponderEliminar

Selecciona "Comentar como:ANÓNIMO" I POSA EL TEU NOM AL COMENTARI
¡Selecciona "Comentar como:ANÓNIMO" Y PON TU NOMBRE EN EL COMENTARIO!