domingo, 14 de septiembre de 2014

I like it, i love it

Ahir vam arribar força tard a l'hotel, ens posavem al llit passades les 2 i a les 4:15 ja tornavem a estar llevats. Deixem Nova York i volem a Saint Louis, Missouri per dormir a Normal, Illinois.
Ja tinc ganes d'acabar les vacances per poder descansar... (és broma)

M'acomiado de l'Empire encara il.luminat amb els colors de la bandera i agafem el tren cap a l'aeroport.







Haurem de canviar l'hora del rellotge, a Saint Louis és una hora menys. Arribarem a les 9:45 i anirem a recollir en Willie.

En Willie? Qui és en Willie? Doncs el nostre cotxe! És un Hyundai Sonata com en Billy de l'any passat i que ens acompanyarà fins a Houston.







El canvi de temperatura és radical, estem a 15°. Esperem que no baixi gaire més...

Ara si, ja tornem a fer carretera com ens agrada. Hem calculat uns 6.000km però segur que en seràn molts més. Som-hi!

Marxem cap a Bloomington, Illinois, on tenim entrades per veure Tim McGraw a les 7 de la tarda. El concert és a l'aire lliure, dins el The Corn Crib, un camp de beisbol típicament americà.

Comença a fer fred... vent... el cel amenaça pluja... Per sort tenim l'hotel a 800m...

Abans d'entrar a l'estadi ens parem a comprar el sopar en un xiringuito. Mongetes, patates amb bacon i carn de barbacoa esmicolada sobre un tros de pa. Estava genial, llàstima de l'incomoditat del vent gelat que se't clava a la pell (tot i la meva cara de felicitat).







A dins encara fa més fred, els 2 teloners no acaben mai (tot i que la Jana Kramer ho fa molt bé, pobre), i comença a ploure. Per una vegada, tinc ganes de que la gent se'm arrambi, jijiji

I surt en Tim McGraw!







Heu vist al tío del violí? Va vestit amb un anorak de plomes de color butà. No desentona ni res, que va!







El que faltava... Ara cau aigua-neu... Estem xops i congelats... No ens podem posar malalts!

Algunes cançons conegudes ens distreuen. Aquesta m'encanta!!!



Per primer cop a la vida he fet el que odío de la gent als concerts: marxar abans. No podem més!
Això al Sant Jordi no passa.

Me'n vaig a dormir amb pijama i jersei, he deixat el glamour a la maleta (no ho dieu a ningú).

Bona nit i fins demà, segur que serà un día radiant!

Ingrid


6 comentarios:

  1. EL del violi deu pensar; ande yo caliente,riase la gente.
    El que haguessis donat per la jaqueta. Eh...
    Paqui GiP

    ResponderEliminar
  2. Quin sopar noia, fa bona pinta i tot, hehe.

    Ja es nota que fa fred, ja, m'ha recordat que fa uns 5 dies, una mica més al nord d'on sou, ja va nevar, abrigueu-vos

    ResponderEliminar
  3. Ohhhhhh com pateixo per tu Ingrid!!!! Quin fred!!!

    El concert va estar bé oi???? i m'encanta el nom del cotxe ;))))

    Per cert, molts records de l'Ada que aquest post l'està veient amb mi, inclús us està cridant....

    PETONETS

    Carol

    ResponderEliminar
  4. Aquí a l'escola avui hem passat tanta calor que ens hauria agradat una mica de la fresca que heu tingut, però una mica i prou! PEtons Núria

    ResponderEliminar
  5. Vaya pinta el cantant, ara aquest sí que va abrigat.
    Estem d'acord, és odiós marxar aviat d'un concert però si fa fred i plou... ha de ser un gran cantant per posar la teva salut en perill durant un viatge.
    Així que ara a seguir la ruta amb en Willie.
    Molts petons nostres i pedorretes d'en Marc que ara mateix està fent /a/ /a/ /a/.

    Marc, Toni i Criss

    ResponderEliminar
  6. Li podries haver demanat l'anorak, no?
    Jeje..

    ResponderEliminar

Selecciona "Comentar como:ANÓNIMO" I POSA EL TEU NOM AL COMENTARI
¡Selecciona "Comentar como:ANÓNIMO" Y PON TU NOMBRE EN EL COMENTARIO!