I want you back

Avui el dia ha començat tard, com ja haureu llegit al post anterior el d'ahir va ser molt llarg i ens quedarem a descansar una estona més.

Sense rumb predefinit passarem bona part de la tarda a Central Park, però de camí cap al metro parem a fer unes compres a Times Square i... he caigut en la temptació del Naked Cawboy...



















Central Park no s'acaba mai, fa 4km per 800m (a la foto de sota podeu veure les proporcions). La idea inicial era llogar unes bicicletes per passejar-hi, però al final ens hem trobat a dins sense haver-les agafat.










L'entrada de Central Park la fem per davant del Dakota Building, l'edifici on vivía John Lennon amb Yoko Ono i escenari del seu assassinat el 8 de desembre de 1980. La vidua segueix vivint aquí.

Aquest és el lloc on Mark David Chapman esperava a John Lennon per disparar-li.
Com a curiositat us explicaré que segueix a la presó i que ja li han denegat la condicional en diverses ocasions.










Just al davant i entrant al parc hi ha Strowberry Fields, una zona verda amb un mosaic construït en honor seu.










Durant el 31è aniversari de la seva mort erem a NY amb la Criss i en Toni i ens hi vam apropar. Espectacular l'ambient que hi havía durant tot el día, jutjeu vosaltres mateixos amb el vídeo que varem enregistrar aquí mateix:



Cada racó té el seu encant especial, et pots deixar portar pels seus camins i segur que hi trobes un lloc extraordinari on passejar, llegir, pensar o simplement deixar passar el temps...










El Belvedere Castle està situat al punt més alt del parc.










Aquesta nit tornarem a Harlem, tenim entrades per l'Amateur Night de l'Apollo Theatre famós per haver vist els inicis de cantants com els Jackson 5 amb el meu estimat Michael Jackson, James Brown, Aretha Franklin, Stevie Wonder o Whitney Houston entre d'altres.










Podríem dir que és una espècie de "Tu si que vales" però sense jurat professional.

L'espectacle ha començat amb el típic presentador-humorista fent pujar a 3 persones del públic per fer-los un concurs de ball. I és que hi ha gent que no té vergonya, jo m'amago sota la cadira si fa falta!










Després ha començat el show amb la fase de talents de 5 a 15 anys. No sé quina ho feia pitjor de les dues nenes que han sortit.

A mitja part ha sortit un Dj que feia ballar a tothom. Ha posat una espècie de Macarena que ha fet omplir tot l'escenari de gent, cosa que no veig possible a casa nostra...

Després de la pausa han començat els adults. En aquesta fase, durant l'actuació es podía animar i aplaudir si t'agradava o pitar si no t'agradava. Llavors s'enceníen els llums d'alarma i el feien fora a patades (n'han expulsat a un, pobre...)

Aquí teniu la foto dels 7 que han actuat en la categoría d'adults:










També us deixo el vídeo dels que han quedat en segon lloc (la primera ha estat una japonesa que cantava i els tercers un grup de noies que ballaven funky):

La veritat és que hem passat una bona estona!

Son gairebé les 10 del vespre i tenim una cita molt especial a Times Square. Ens esperen en Joan i la Marta, els cosinets que van viure al Canadà i que casualment coincideixen amb nosaltres a Nova York.










Demà, últim dia a la ciutat. És 11 de setembre i segur que serà molt emotiu.

Bona nit i fins demà!

Ingrid