miércoles, 24 de septiembre de 2014

Only one Billy Yates

Per primer cop en molts díes m'he llevat abans d'hora, el matí es preveia emocionant i encara ha estat molt millor.

Ja feia temps que ho parlavem, però el dilluns ens va arribar un missatge més concret: En Billy Yates ens esperava el dimarts per sopar a casa seva amb la seva família!
Finalment no va poder ser, però hem canviat la cita per aquest matí (després de passar per la pastissería a comprar uns bombons). Llàstima que la Nancy i en Grayson eren fora!

Ens ha rebut amb texans, botes, dessuadora, gorra, uns ulls blaus encisadors i un somriure d'orella a orella. Ens ha ensenyat la casa, hem passejat fins al riu que hi té al davant i ens hem assegut al porxo a xerrar a tocar de la piscina. Ens ha explicat anècdotes, hem fet fotos, hem rigut, hem parlat del country i de la família, hem fet plans pel 2015 i un parell d'hores després ens ha portat a dinar al restaurant on va amb la família (un mexicà a 5 min de casa seva) i després ha marxat a fer unes compres al Walmark. El que us deia de la senzillesa...







Ah! I com amb totes les coses importants d'aquest viatge s'ha fotografiat amb el xumet d'en Marc!







Després de tot he descobert el secret del seu èxit: estimar la feina i la seva vida. Com diu ell, li agrada mirar als ulls de la gent als seus concerts i contestar ell mateix els missatges de facebook. Se sent afortunat de poder guanyar-se la vida amb les seves pròpies cançons i ser el suficientment desconegut com per fer el que vol sense sentir-se observat (ahir, per exemple, va anul.lar el nostre sopar per anar a decorar l'escola del seu fill).

I a sobre ens dona les gràcies per parar a casa seva!







De tornada a Nashville (en Billy viu a 30km) hem passat pel poble de Hendersonville on hi ha la tomba de Johny Cash. Paqui, què ens havíes d'explicar d'aquí?

Tenim el temps just per arribar al Grand Ole Opry, un programa de ràdio en directe on hi actúen de 8 a 10 cantants cada día.
La bona recomanació d'en Josep Ponsà va ser la de comprar les entrades amb molta antelació encara que no estiguessin posats els artistes que hi actuaven. I l'hem encertat! Fins el dilluns no vam veure el cartell definitiu i sabeu quí actuava?


YouTube Video



Brad Paisley! (Em sembla que ens persegueix... Us imagineu que tornem a coincidir al Billy Bob's de Forth Worth?)







Avui també hi cantava entre d'altres, Charlie Daniel's Band i dues noies que m'han agradat molt (Maddie & Tae) i el nostre Billy ho farà el dissabte que vé.







Tenim entrades pel backstage de després del programa. No, no hem pogut veure a en Brad, però ens han ensenyat tots els racons, camerinos, sales d'espera, recepció i fins i tot hem pujat a l'escenari.







Formar part del Grand Ole Opry no és tan senzill pels artistes, ja que has de ser convidat per la resta de membres. S'acostuma a fer per sorpresa enmig del programa i ens han ensenyat alguns vídeos molt graciosos de la manera amb la que els ho notifiquen.

Us heu fixat amb el cercle de fusta clara que hi ha a l'escenari? És un tros de l'escenari de l'antic Grand Ole Opry quan es feia des del Ryman Auditorium i que s'ha portat fins aquí perquè els artistes puguin "cantar sobre els mateixos taulons on una vegada ho van fer els millors artistes".







En una de les sales hi ha aquest quadre de quan el posaven al lloc on és ara.







Això s'acaba, son gairebé les 11 i volem treure-li el màxim partit a Nashville. No hem sopat i anem a fer-ho al The Nashville Palace que té, com no, música en viu fins les 2 de la matinada.







Una de les coses que no m'acaba d'agradar és que durant cada descans, el grup que ha tocat passa a demanar-te propines per la taula. S'espera allà, al teu costat, fins que no li has donat. I si no t'ha agradat? I si t'acabes d'asseure i no has sentit res?

Bé, ara si que marxo a dormir.

Bona nit i fins demà!


Ingrid

8 comentarios:

  1. Apa aquí, quin luxe, només veure el nom de Bill Yates he buscat a Sant Google i he entrat al seu "Official Site" i... sonen les cançons del disc que us ha signat "Only One George Jones", que estic escoltant ara mateix, hehehe.

    Tornareu ben empapats de música, està clar que és el que anàveu a buscar.

    Dia complert, eh?, apa, ara a dormir que en volem més

    ResponderEliminar
  2. ingrid una pregunta important, el titol del teu post????
    sou uns afortunats, m'apunto als plans del 2015 !!! sempre ho hem dit, vam anar al concert de la Joni Harms i un teloner, però quin teloner!!!
    tota una descoberta i des de llavors un dels nostres preferits, l'any passat, com ell diu, ell mateix ens va contestar els e-mails quan vam estar a Nashville, no ens va rebre a casa seva però... suposo que hi ha categories, però si que ens va citar a un bareto on cantaria dues cançons que ens va dedicar, va estar encantador com sempre... i cada cop que ens hem posat en contacte amb ell per alguna tematica per exemple ens ha contestat i ens ha enviat algunes paraules... una de les properes temàtiques serà la seva!!!! segur... o sigui que ja podeu anar passant material...
    Respecte al Palace, a nosaltres no ens va passar això de les propines, vam anar dos cops, un dia no feien sopar i vam marxar i un altre vam sopar i vam coneixer al Tomy Parker, un home que feia propies i covers, bona veu i molt bon tio, venia els seus cd i anava fent preguntes, qui l'encertava li regalava el cd.
    Necessito la foto de les tombes per explicar-vos...
    Paqui GiP

    ResponderEliminar
  3. Oleeeeeeeeee

    Ja sabia jo que en Billy no us fallaria. Quin goig estar a casa seva i el porxo és com els de les pelis.

    Quina sort tornar a veur al Brad... jejejej Ja és de la família

    Un dia molt emocionant, sí senyor.... quina sort.

    Molts petonets

    Carol

    ResponderEliminar
  4. Bona nit parella, ja fa dies q us vaig seguint, quina passada!!! No us falta detall, disfruteu molt (cosa que ja feu) molts petons!!! Amb moltes games q ens expliqueu en directe el viatge...

    Gemma and family

    ResponderEliminar
  5. Jajaja, quina gràcia. M'hagués agradat veure la cara a en Billy quan li vau demanar fer la foto amb el xumet d'en Marc. Que bo!! <3 <3 <3 <3 i m'agradarà veure la cara d'en Marc quan sigui gran i li expliquem.
    Us podeu fer representants d'aquest home a Europa. Ui, no, que llavors no us veurem el pèl. No he dit (escrit) res.

    Quina sort esteu tenint amb els concerts (o programes de radio). Porteu una bona mitja.

    Ens ha agradat mooooolt parlar amb vosaltres. Us trobem molt a faltar.
    Muaaaaaaaaaaaaa!

    Toni, Marc i Criss/Cucanyada

    P.D. Vigileu amb quins --------- li compreu a en Toni, que no li arribin fins l'aixella! eh Joan Carles... jeje

    ResponderEliminar
  6. Bufff, bufff, bufff, quin dia mes "guachi”, no? Aquest Billy es un... un... un... no tinc paraules! Si jo llegint, m'he enamorat, vosaltres a casa seva haureu alucinat!! Y que ojos, y que dientes y que porche y que canciones y, y, y,.... que de tooooo tiene este hombreeeee!! Fins i tot el "rocking chair" es maco.
    Espero que ja estigueu recuperats de les taquicardies i eixuts de les babetes :p

    Apa, fins demà guies turistics!

    Diana

    * Per mi, la millor foto del post d'avui : Billy Yates amb el xumet

    ResponderEliminar
  7. Sense paraules... vau passar per la tomba de Johnny Cash? Vau veure si hi havia un angelet de ceràmica partit per la meitat? ... :-S Té relació amb el què la Paqui us havia d'explicar... jijiji

    ResponderEliminar
  8. Recordem l'amable que va ser en Billy Yates amb tothom quan va venir al Texas, es va fer una foto amb nosaltres.
    En Billy es una persona fantàstica i ja veiem que us ha rebut a casa seva amb tota cordialitat. La foto del xumet ens agrada molt i es veu la cara de satisfet.
    En Brad Paisley us persegueix o que?
    Kiku i Vicky

    ResponderEliminar

Selecciona "Comentar como:ANÓNIMO" I POSA EL TEU NOM AL COMENTARI
¡Selecciona "Comentar como:ANÓNIMO" Y PON TU NOMBRE EN EL COMENTARIO!