Summertime blues

Aquest matí hem sortit moooooolt tard de l'hotel, hem fet un Skype amb la família, ens hem barallat amb el blog i després he posat ordre a la maleta. En aquests tipus de viatge no l'arribes a tenir mai endreçada.

L'esmorzar s'ha convertit en quasi dinar i ja ens ha anat bé perquè a les 7 de la tarda tenim taula per sopar al B.B. King's Blues Club.







A pocs metres del nostre hi ha el Peabody Hotel on hi viuen uns ànecs, fins aquí tot perfecte. Us els ensenyo dins la font del hall i després us explico més coses...







A Memphis ens queden un parell de coses per veure, la primera és el Rock & Soul Museum (petit i avorrit).
M'han fet gràcia veure l'evolució de les diferents jukebox que hi ha repartides pel museu.

1934






1946






1955






1959






1969






A cada lloc on anem hi ha objectes personals i vestits de l'Elvis, em pregunto si quedarà alguna cosa per veure a Graceland... Demà ho sabrem!







I parlant de l'Elvis... Al cap de munt de Beale Street hi ha una estàtua, no és l'original perquè en aquella les fans li van arrancar les cordes de la guitarra i els ornaments del vestit, i és que hi ha fans que són la pera! (La Carol no, la Carol és una senyoreta, tot i que si pogués... Jijiji)







Sabíeu que quan Bruce Springsteen va venir a actuar a Memphis a l'octubre de 1975 no se li va ocórrer res més que saltar la tanca de Graceland a veure si es trobava a l'Elvis?. Evidentment va ser detingut.

Per cert... Davant de l'estadi on juguen els Grizzlies, el FedEx Forum, hi ha un munt de pilotes de diferents esports. Algú em sabría dir de quin és la tercera? La de color vermell i blanc amb una cosa a sobre. Es que no en tinc ni idea i em té encuriosida...







Us he dit que elnenmésguapodelmón volía veure un partit de l'NBA?







Ho sento Marc, encara no ha començat la lliga. Els teus pares m'han dit que t'hi portaran quan siguis més gran...

Tornem als ànecs. Cada día a les 11 del migdía baixen en ascensor fins la font del hall i a les 5 de la tarda tornen a pujar. Literalment.
Comproveu la tornada vosaltres mateixos:

Friki, eh? Doncs això cada dia i a tope de guiris que estava!

I ara a fer temps per sopar. On? Doncs a Beale Street, al Coyote Ugly. Tota semblança amb el local de la pel.lícula és pura casualitat, aquí hi havía quatre clients i una sola cambrera que pujava a ballar a la barra en alguna cançó.

Ui... Aquest client em sona... Potser busca companyía...







Doncs cap al B.B. King's Blues Club que me'l emporto!
M'emprenya que m'obliguin a pagar 3$ per l'entrada si vaig a sopar, però em passa quan em porten el menjar (pollastre arrebossat i macarrons amb salsa de formatge). Boníssim!







I la banda puja a l'escenari!

Com domina aquest noi!
Quan torni a casa m'apunto a música. O a classes d'anglès. O al gimnàs. O... No sé... Millor me'n vaig a l'hotel a meditar-ho.

Tot baixant per Beale Street us he fet un vídeo d'un dels laterals a veure quantes cançons sou capaços de distingir (totes tocades en directe).

I com que en JC no em vol portar a l'hotel en carruatge hauré d'anar-hi a peu. Amb lo romàntic que sería passejar dins la carbassa...







Bona nit i fins demà!

Ingrid