domingo, 14 de septiembre de 2014

What more can I give

Avui seré original i començaré el post amb una cançó dedicada a l'atac a les torres bessones, escrita per en Michael Jackson e interpretada per diversos artistes.



Cada vegada que trepitjo aquesta zona recordo el que vaig sentir aquell 11 de setembre de 2001. Les imatges dels avions entrant literalment dins les torres i el posterior derrumbament, però no n'era conscient de la quantitat de vides que es perdíen en aquell moment i les famílies que quedaven trencades...

Recordo una frase que vaig llegir al 9/11 Memorial Museum d'un dels supervivents que treballava en una de les torres "nosaltres baixavem cap a la vida i ells pujaven cap a la mort", fent referència als centenars de bombers i policíes que feien la seva feina sense importar-los el seu propi final.







En un dels carrers adjacents al World Trade Center es troba la Saint Paul's Chapel, una església a tocar de les torres que va quedar intacte i que va servir com a hospital de campanya i descans durant els treballs de neteja de les runes. Més de 14.000 voluntaris oferíen assistència mèdica, psicològica, menjar i recolzament a tothom que ho necessitava.







Això ha fet que es converteixi en un mini-museu on tothom qui vulgui hi pot deixar el seu record.







Un parell de cartes m'han cridat l'atenció i us les volía ensenyar. Una és d'un operador de Verizon i l'altra la pregària d'un policía.













No recordo haver vist mai tants uniformes junts i sols a la vegada. Cadascú amb els seus propis records segurament revivint els instants imborrables i els amics/companys perduts.







Avui, el Memorial (on antigament hi havía les torres i ara hi ha les piscines amb els noms dels difunts) està tancat al públic fins les 6 de la tarda. Al matí es fa una cerimònia privada on els familiars de les víctimes llegeixen els noms dels que van morir aquell dia, ja sigui als avions, les torres o al Pentàgon.
No ens ho volem perdre i esperem pacientment a que sigui l'hora aprofitant per dinar.
*Foto dedicada a la Carol, una de les nostres incondicionals seguidores i comentaristes i a en Ramon, també sempre pendent del nostre dia a dia (aquest és el restaurant que et vaig comentar per whatsapp).







I amb una visita a l'edifici de la Borsa.







Per fí podem entrar, l'alè contingut dels visitants es pot notar en l'ambient. Damunt dels noms hi han deixat flors, banderes, fotografíes i records diversos que et posen el cor en un puny.

























Entre els turistes i curiosos s'amaguen persones que hi han perdut algú. Et fixes en aquella noia que, amb la mirada perduda, acarícia les lletres troquelades a l'acer. Poc després et crida l'atenció un bomber que, amb llàgrimes als ulls, recorda als qui van ser companys seus. Totes ells son històries diferents amb un final en comú que tots coneixem...







Per uns instants t'aïlles del món i et veus en aquell lloc fa 13 anys, mires amunt e imagines el soroll dels avions, els crits, les corredisses... De cop i volta s'encenen 2 focus cap al cel i tornes al present recordant que hem quedat per sopar amb en Joan i la Marta.

Busquem una boca de metro i ens dirigim cap a Brooklyn.







Avui és l'última nit a Nova York i ens volem regalar una imatge de pel.lícula, per nosaltres la millor de la ciutat. Aquesta vegada la complementen dos làsers dirigits cap al cel en senyal de respecte i record a les víctimes.







Nota: No sé exactament perquè les llums son aquí, però les torres estaven situades a l'esquerra de la Freedom Tower, la torre més alta i brillant que es veu.

Bona nit i fins demà, companys de viatge!

Ingrid

9 comentarios:

  1. Ja veig que avui heu estat molt tristos.

    Maca la pizza, hehe.

    Hem d'anar a aquests llocs, sobretot a veure la vista de Manhattan.

    Una abraçada i ànims, que demà serà més divertit

    ResponderEliminar
  2. Déu n'hi do viatgers!
    Quin dia més trist i interessant alhora.
    És emocionant veure com la policía i els bombers arrisquen les seves vides per salvar-ne d'altres. I sense ni tan sols plantejar-s'ho. Com n'hem d'aprendre a valorar els que també vetllen per a nosaltres...

    La foto amb els cosinets és molt xula!! Que guai trobar-te amb els teus a l'altra punta del món (i encara millor si és per sorpresa...) ;-)

    Bé, viatgers això de NY ja s'acaba però no us podeu queixar, us queden 4 setmanes encara!!! Ara us toca explorar coses noves.

    Una abraçada molt forta! XXX

    Criss

    ResponderEliminar
  3. Sigo como cada día leyendo vuestros post y vuestro viaje, por ciertos estos muy emotivos. La foto de la bolsa me la copio, ;-). Seguir el viaje y los post que los voy siguiendo. Vidal

    ResponderEliminar
  4. Un dia molt ple d'emocions Pepe i Núria

    ResponderEliminar
  5. uffffff

    continuo emocionadíssima..... quin dia... Realment és impressionant la mobilització de famílias, amics i desconeguts...
    Com he vist en un altre post... Tinc la pell de gallina.

    P.D: M'ha fet molta il.lusió la vostre menció al post... jejejeje La veritat és que sí que m'agrada seguir-vos... i m'encanten les vostres fotos
    Aquests dos dies que heu trigat ja m'estava posant nerviosa de no tenir notícies vostres... jejejej :))))

    Un petó molt fort

    Carol

    ResponderEliminar
  6. Carai nois!
    Se m'acomula la feina de llegir!!! Feia dies que no us seguia... :( (sorry, no em castigueu!)
    Veig que ho esteu passant súper bé! Es genial tot el que esteu fent... El dia d'avui ha sigut genial. Amb les fotos que heu fet avui (com es nota una bona càmara i un bon fotograf! ), heu aconseguit que se'm posi la pell de gallina i heu fet que realment, al menys jo, em senti allà mateix... Que dur!
    Continueu aixi, que el que esteu fent es molt GRAN!

    Diana & Jordi

    ResponderEliminar
  7. Per mes que les imatges reflecteixin el dolor d'aquella gent, el sol fet de posar-hi paraules fa posar la pell de gallina

    ResponderEliminar
  8. Muy chulas todas las fotos, y muy chulo el que pasees por el mundo ese escudo. Gracias. Por cierto le tengo que regalar una camiseta a Ingrid, la de los halcones. Jejejejeje............

    ResponderEliminar
  9. El del anónimo sin nombre es mio, Hugo

    ResponderEliminar

Selecciona "Comentar como:ANÓNIMO" I POSA EL TEU NOM AL COMENTARI
¡Selecciona "Comentar como:ANÓNIMO" Y PON TU NOMBRE EN EL COMENTARIO!